Indie folk

Indie folk

Orígens estilístics	Indie rock, música tradicional, lo-fi, folk punk, folk rock
Orígens culturals	Després de la dècada del 1990 i després dels anys [Dècada del 2000
Instruments típics	Guitarra, guitarra acústica, violí, instruments de corda, contrabaix, bateria, banjo, mandolina, baix
Popularitat al Mainstream	L'escena s'inclina en zones on s'escolta la música tradicional i en llocs com Estats Units, Regne Unit, França, Brasil, Arequipa, entre altres. La seva popularitat comença a augmentar a partir de la dècada del 2010.
Origen	Estats Units d'Amèrica i Regne Unit
Creació	1990
Part de	música folk contemporània i música independent
Subgèneres
Folk rock, indie rock, música tradicional, pop barroc, psych folk, freak folk, New Weird America.
Gèneres de fusió
Folk rock, indie rock, folk punk
Escenes regionals
A estats dels Estats Units com: Omaha, Nebraska i a Gran Bretanya com a la ciutat de Londres.

L'indie folk és un gènere musical que sorgí a la dècada del 1990 per compositors d'indie rock i amb fortes influències del folk rock dels anys 1950, 1960 i 1970.

El gènere mescla les melodies de la guitarra acústica de la música popular tradicional amb instrumentació contemporània.

Inicialment, les bandes i músics més representatius del gènere, van ser: Ani DiFranco i Dan Bern.^[1]

Després de la dècada del 2000 es presenten altres bandes que s'uneixen al gènere com: Bright Eyes, The Decemberists, Iron & Wine, Beirut, Manel, Edward Sharpe and the Magnetic Zeros, Mumford & Sons, Jake Bugg, entre altres.